IniciFem Llobregat







Promou. Aeball


Patrocinadors Globals


Notícies Fòrum

Esplugues demana ´´consens urgent´´ per aplicar ´´disciplina urbanística´´ a Collserola, el pulmó verd metropolità
03/05/2017

El creixement de les urbs, fonamentalment a l'àrea metropolitana, i el canvi de cultura - més saludable i esportiva - ha fet que es redueixi la frontera entre alguns espais naturals i la ciutat i, d'altra banda, que augmenti l'ocupació i ús de aquestes contrades. Aquesta transició genera noves necessitats que obliguen a plantejar el debat, tal com va fer el passat 3 de maig, el Cercle d'Infraestructures a Esplugues, sobre la regulació d'aquests espais naturals com el del Parc de Collserola, "el pulmó verd metropolità", tal com deia l'alcaldessa de la ciutat, Pilar Díaz.

Sota el títol "Collserola, infraestructura natural metropolitana", la taula va servir per definir, per consens, que efectivament un espai natural d'aquestes característiques és, també, una infraestructura i que, per tant, s'ha de posar en valor: "el és fonamentalment perquè aporta paisatge, aire i aigua", va sentenciar l'assessor de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ​​Ramon Minoves.

Per això, Minoves va defensar la regulació d'un espai com el de Collserola, tal com s'ha fet ja en relació amb altres espais muntanyosos, fluvials o del litoral, "per controlar el territori de la pressió urbana". Minoves va destacar la funció social i saludable que aporta un espai com Collserola - "tinguem en compte que ja estem receptant, en algun ambulatori concret, passejades pel Montseny" -, però, també, va demanar protegir i potenciar la biodiversitat d'aquests espais.

És, sens dubte, el més gran dels reptes en aquest debat: trobar l'equilibri i el bon encaix entre l'ús ciutadà d'un espai natural sense que aquest derivi en una pressió cívica que afecti el seu esperit natural i la seva biodiversitat. En part, perquè d'aquí depenen, tal com va esmentar Minoves, altres conflictes - ara d'actualitat - com l'augment d'espècies al Parc Agrari que arrasen amb els cultius i minven, per tant, la producció agrícola.

Disciplina urbanística

L'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, que és alhora vicepresidenta executiva del Consorci del Parc de Collserola, va demanar "consens i visió metropolitana", de manera urgent, perquè el parc pugui comptar amb un pla específic que reguli els usos. "Hem experimentat un major ús del parc i que, en molts casos, no es pot prescindir. Hem de preparar, doncs, aquest parc per protegir el seu hàbitat. Per això, hem de parlar de racionalitzar i, si cal, limitar activitats multitudinàries com, per exemple, curses esportives", va apuntar Díaz.

En aquest sentit, i amb el rerefons del debat sobre la idoneïtat o no de l'ús de Collserola per part de l'Exèrcit, Díaz va apuntar que "seria inconstitucional prohibir que vagin a caminar o fer un ús cívic de Collserola a membres de l'Exèrcit. Una altra cosa és que entrin amb armes, ni ells ni altres cossos de seguretat". En aquest sentit, i davant la manca de competències i d'aquest pla específic, de moment s'ha optat per comptar amb una "complicitat" amb ells perquè desisteixin d'aquestes pràctiques.

D'altra banda, i no menys important, Díaz va definir com "la gran assignatura pendent, aplicar disciplina urbanística" davant ocupacions il·legals a la zona. De la mateixa manera, va reclamar més finançament, especialment a la Generalitat. En aquest sentit, Pere Macias, president de la Fundació Cercle d'Infraestructures, va alertar del perill que els discursos en defensa del medi ambient quedin en el paper si no es donen suport amb recursos econòmics; un problema que afecta, també, a la resta d'infraestructures.

Naturalitzar la ciutat

El debat va comptar, també, amb l'excel·lent ponència d'un dels majors experts de la matèria a nivell mundial: Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, Geògraf i Naturalista de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​guardonat, entre molts premis, amb el premi Global 500 de les Nacions Unides. "No oblideu mai que la major lluita de la humanitat en el futur serà el medi ambient", els va dir, en aquell moment, Nelson Mandela en ser condecorats. Amb aquestes paraules, Boada va voler posar el medi ambient en el centre del debat, també, polític: "Hi ha molta ideologia i molt immobilisme".

En aquest sentit, Boada va destacar l'exponencial augment poblacional mundial des 1950 (2.500 milions de persones) fins a l'actualitat (7.500 milions), així com les dinàmiques de consum massiu: "Si tots consumíssim el que consumeix l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​necessitaríem dues terres més". va demanar, doncs, revertir aquest model, el que "no vol dir tornar al taparrabo".

Per a això, i malgrat la seva visió transversal i global que va aportar, Boada va apuntar a la necessitat d'actuar de manera local: "La responsabilitat de les institucions locals és molt important per a ser solidaris a nivell universal".

Per acabar, Boada va defensar també les ciutats com una expressió socioecològica - "Barcelona té més espècies ja que els Monegros" - i, per tant, va convidar a naturalitzar. De la mateixa manera, ja en el col·loqui, va esmentar el major interès de les institucions per quantificar el valor dels seus recursos naturals.

ÀLBUM FOTOGRÀFIC DEL ACTE:


Accedeix a l’àlbum seguint aquest link

VÍDEO DE L'ACTE:








<< Veure totes les Notícies Fòrum

Fòrum Empresarial del Llobregat, 2008 Nota legal | Política de cookies